En aquest article volem compartir un cas real sobre l’adaptació d’un cavall. Nero, va viure a boxes o paddocks petits i no coneixia què era un Natural Paddock ni viure en un grup estable.
Volem posar èmfasi que molts cavalls que sembla que mai no podrien viure com els pertoca, s’adapten, es transformen i ho aconsegueixen. Sempre que l’acompanyament vagi a favor seu i es facin les coses des de la seguretat, la confiança i el respecte.
Una mica de la seva història
Nero va arribar al centre que vivia en un mini paddock de semi-llibertat, ferrat de les 4 potes, amb molta energia i amb una dieta concreta i racionada.
Inicialment va entrar a viure en un paddock individual, ampli i en semi-llibertat amb possibilitat de relacionar-se mínimament amb altres veïns. Sense canvi a la seva dieta ni als seus cascos, ara només s’havia d’adaptar al nou lloc, sense més ni més.
El seu caràcter era curiós, amb poc interès pels altres cavalls, amb una energia invasiva quan entraves al seu paddock (que realment era avorriment) i quan el treien peu a terra es mostrava massa energètic, retrotat, amb necessitat d’haver de donar corda per a poder muntar-lo,…un cas que podria semblar normal en molts centres…
L’acompanyament és fonamental
Com a centre especialitzat en Natural Paddock i paddocks dinàmics grupals, sabem que els processos són lents i, moltes vegades, no només és el cavall el que s’ha d’adaptar i preparar. Sovint ens arriben cavalls preparats amb propietaris que no ho estan o a la inversa. Cavalls que encara no estan preparats amb propietaris que els volen vivint en grup ja.
La nostra tasca en aquests casos és respectar el ritme. Tant el dels cavalls com el de les persones. Un acompanyament des de la llunyania però amb un fort suport de base, on resoldre dubtes quan n’hi ha, ensenyar a confiar, respectar els temps sense abandonar, acompanyar fins al final, sense saltar-se cap pas…
Va arribar el moment
Quan va arribar el dia que la decisió ja va estar presa perquè Nero formés part del grup del Natural Paddock, van començar les primeres adaptacions.
La dieta va anar adaptant-se anteriorment (va estar un temps al paddock individual i calia ajustar la seva dieta a la seva nova vida.) Així que el primer pas que havíem de fer era treure les ferradures. Vam esperar el moment oportú que ens va indicar el nostre podòleg de confiança per començar amb l’adaptació, i així ho vam fer. Quan el casc estava al seu moment més òptim per descalçar-lo, va venir el podòleg i va fer la feina. Ara teníem Nero adaptat en dieta i ja descalç.
Abans i després dels cascs del Nero. Quan va arribar ferrat i 1 any després aprox de estar desferrat
Pas a pas, sense pressa però sense pausa
Quan descalces un cavall per primera vegada, l’ideal és deixar prou temps perquè el seu casc s’acostumi a treballar d’una altra manera. Perquè la introducció al grup del Natural Paddock sigui un èxit cal esperar que els cascos no siguin un impediment per a la nova vida. El cavall ha de sentir-se còmode abans de continuar avançant a les etapes de transició.
Quan Nero va estar preparat, el vam traslladar al paddock d’adaptació. Aquest paddock està situat al costat del circuit per on passen els cavalls del Natural Paddock i té com a objectiu fer un primer contacte amb els integrants del grup de forma segura per a tothom.
A més, aquests primers contactes ens ajuden a observar i veure qui tenen interès per conèixer-se. Cosa que ens facilita la feina pel següent pas.
Primers enllaços
Ara és el moment de posar un company o diversos (cada cas és diferent, cal adaptar-se al tipus de cavall que entrarà al grup).
En el cas de Nero, li vam posar una companya que inicialment semblava que sí que funcionaria però van acabar per no crear cap vincle…És important que els cavalls que entren en un nou grup hagin creat anteriorment un vincle amb algun d´ells…així una vegada dins del grup els és més fàcil adaptar-se si tenen un company que els guia.
Així que vam decidir canviar la parella a Nero i aquesta vegada sí que es va crear l’enllaç que l’ajudaria.
En molts casos, som els centres especialitzats els que ens hem d’adaptar a les necessitats que van sortint i flexibilitzar cada detall perquè l’entrada d’aquest nou individu sigui la millor tant per a ell com per a la resta de la manada.
Instal·lacions adaptades
Tenim la sort de poder adaptar les nostres instal·lacions a les necessitats dels nostres cavalls. D’aquesta manera, a Nero i la seva nova amiga els vam poder fer més gran el paddock d’adaptació utilitzant part del circuit del Natural Paddock sense necessitat d’haver de trobar-se amb tot el grup gran.
Quan vam veure que estaven adaptats al nou lloc, vam decidir entrar més membres perquè Nero anés coneixent més cavalls. Vam entrar un petit grup amb ells i tot va avançar correctament, sense presses i sense estrès.
Un cop els membres estaven en sintonia, vam decidir intercanviar la zona del paddock amb l’altre grup que Nero encara no coneixia. Això li donava a Nero l’oportunitat de conèixer tot el circuit de la nova llar, amb cavalls que ja coneixia i que el guiarien perquè sabés on és l’aigua, la sal, on poden trobar menjar, on les ombres, etc.
Això permet que el cavall pugui descobrir des de la curiositat i no des de l’estrès. Creant des d’un inici una harmonia al lloc.
Últimes adaptacions
Un cop el nou cavall coneix aquesta part del circuit i se sent còmode i tranquil, és moment de continuar avançant. Ara ja coneix tots els racons de la nova llar i només falta per conèixer més membres del grup.
Així que ara ja només cal ajuntar els dos grups i acabar de conèixer els últims integrants. És important tenir en compte que l’entrada d’un nou integrant al grup remou els cavalls i s’han de tornar a reordenar per funcionar socialment. Així que l’adaptació NO acaba en el moment en què tots els cavalls estan junts, sinó quan cadascun ha tornat a trobar quin és el seu lloc al grup i es respira llibertat, respecte i harmonia de nou en ells.
Imatge de portada de l’ article per @carlaequineart.
Mil gràcies!
