BLOG

El dol

Quan els nostres amics ens diuen adéu

En aquest nou article et volem parlar de la mort. Un tema del qual no agrada parlar, però que forma part de tot, i també del benestar dels nostres cavalls. Creiem que és una part molt important a la vida dels nostres cavalls i que ha de ser acompanyada de la millor forma possible.

Quan la mort del teu company arriba a la teva vida

És una cosa que ens ha passat a tothom, o que en algun moment passarà, per a les persones que compartim la vida amb aquests animals. Forma part del cicle, de les etapes i ha de ser exposat com a tal. Donar-li el seu lloc i oferir el màxim benestar.

Fa unes setmanes ens vam haver d’acomiadar d’un dels cavalls que ens ha acompanyat des dels inicis del centre. Un cavall amb el qual tenim moltes aventures per recordar. Un cavall únic, com cada cavall és en aquest món per a algú.

Mai són moments còmodes, recordar els seus últims minuts de vida…però sí que es tornen màgics els moments de ser-hi, amb ell, ajudant-lo a sostenir la situació i fent-la una mica menys dolorosa…

Tots els cavalls dels quals tenim cura formen part de nosaltres. Els veiem cada dia de l´any, al mati, mig dia i nit. Cada pèrdua, sigui de qui sigui el cavall, la sentim nostra. Perquè, com és normal, compartir la teva vida amb ells fa que s’emportin un tros del teu cor…

Quan passen aquestes coses, de manera natural tot l’equip del centre que s’encarrega de cuidar-los ens reunim per sostenir la situació. Creant una xarxa de suport mutu que fa que tot sigui més fàcil…

Potser nosaltres estem més acostumats a acompanyar aquests processos perquè ens encarreguem de cuidar molts cavalls…no en tenim només un a nivell de propietari. Potser és per això que podem arribar a treballar aquestes situacions i treure el màxim benestar per al binomi.

Quan arriba el moment del comiat, creiem que és important estar envoltat de persones amb els mateixos valors que tu, amb unes cures de la situació que facin que sigui una mica menys dolorosa… sabent acompanyar-te en el procés del comiat i no sentir-te vulnerable ni perduda…

La vida ens regala molts moments de màgia. Estar connectat amb els cicles de la vida et permet viure situacions amb més consciència, que no vol dir que per això no sigui difícils ni doloroses… 

Volem compartir un dels nostres comiats més emotius amb un cavall d’escola que vam tenir ja fa anys. Va ser una situació gens esperada i molt dura.

En aquell moment teníem grups de nens que venien cada tarda a fer activitats amb els cavalls. Els havíem d’acompanyar en aquell comiat…

La primera tarda que va venir un grup després de la mort de l’Idus, els vam haver d’explicar què havia passat, com ens sentíem i deixar que ells mostressin les seves emocions. Els vam proposar escriure, dibuixar o allò que cadascú sentís que hagués de fer. Al final de la setmana, l’espai on vivia l’Idus es va convertir en un altar ple de dibuixos, cartes, paraules plenes d’agraïment i amor de cada nen que havia compartit algun moment amb ell.

Això va ser un moment de MÀGIA, veure aquell espai creat pels nens va fer que connectéssim encara més amb tots els records que tenim d’ell. De fet, l’altar va estar molt de temps i per als nens era bonic veure’l en arribar al centre. Els connectava amb el present, amb el fet de gaudir de cada moment, de cada cosa que feien i amb qui la feien.

A nosaltres ens agrada recordar als nostres grans amics amb una trena de la seva crinera…és el nostre ritual…l’última trena…

Portem el record a un pla més terrenal.

En aquesta ocasió, la trena de l’Idus va ser per a una alumna que tenia una relació molt especial amb ell, i estem segures que encara la guarda…

Cadascun d’aquests comiats han estat moments únics i especials. I molts encara estan entre nosaltres, en molts espais i situacions que vivim en el nostre dia a dia. Aquí un altre moment de MÀGIA…